Alberta Giménez – Escritos literarios
M. Alberta a la Hna. ViceRectora
María Aloy1
Ab lo cor ple de tristeza,
cansat de tant de sufrí,
vaig emprendre llarg camí
trescant sempre ab greu dolor.
Escabrós era’l camí,
trencat d’avenchs y clapers;
atgelagues y batzers
sols l´hi donavan verdor.
Camina, caminarás,
lassa ya y desanimada
vaig arribar á l’entrada
d’un gran castell encantat;
de bat a bat veig ubertes
las finestres y portals:
Aquí trobaré á mos mals
lo remey tan desitjat.
Ya no pens res, res m’atura,
y sens demanar llecencia,
entr, y’m trob a la presencia
d’un jay qui’m diu tristement:
“D’aquest palau lo jardí
necesita cultivá.
Ay d’aquell qui heu proverá
si no hi té bastant d’esment!”
“Amiga o enemiga fada
t’ha duyta avuy per aquí;
no te’n anirás axí,
aquest jardi conrerás.
Cava, exerma, sembra, rega;
tens llavors, bons saferetjos,
no’t falta cap dels armetjos;
veurem lo que cullirás.”
“Cad’any, tal dia com vuy,
de jasmins, murta y clavells,
me durás dos grans ramells
qui provin los teus afanys.
Si son, com esper, hermosos,
de bona olor, sense espines,
les recompenses mes fines
rebrás de tots mos companys.”
Y pasa un any, y es ramell
no m’es possible cullí;
que podré respondreli
quant me pregunt aquell jay?
Y en passa un altre y un altre,
y sembr’ab tan mala sort,
que no puch trobar dins s’hort
una flor d’aquelles may.
Fins qu’un dia dematí,
quant regava sa murtera2,
me veig dins una pastera
un clavell lo mes hermós.
Ell es blanch com l’assucena,
emblema de l’inocencia
y te la mes pura essencia
dins de son calis ayrós.
Hermosa flor, tu’m consolas
de mos afanys y amargures,
gosant les teues dulsures
trobaré á mos mals conhort;
ya no pens en ses fatigues
infructuoses qu’he passades;
totes les tench oblidades,
beneyesch sa meua sort.
Ara sols dirte me manca,
si es que tu no heu endevinas,
es palau quin es y quines
les flors qu’he degut cullí.
Nines prudents y virtuoses
he cultivat afanada
y tu ets la qu’he alcansada
mes bella en lo meu jardí.
1 La Madre, ya en la Pureza, entre 1870 y 1876, dedica un poema en
mallorquín a María Aloy. En él describe su entrada en el colegio, sus
primeros pasos y sus primeros frutos. No consta que la Madre lo
titulara.
2 Murtera: Arrayán, arbusto de la familia de las mirtáceas, de dos a
tres metros de altura; oloroso; con ramas flexibles; hojas opuestas de
color verde vivo, lustrosas, pequeñas, duras y persistentes; flores
axilares, solitarias, pequeñas y blancas; bayas de color negro
azulado.