Oval 20 LLENGUA CATALANA 1RESO Anna Niell
Què cal estudiar de la UNITAT 3?
Apartat de LÈXIC: formació de paraules
*
Què són els morfemes? Classes: lèxic, derivatiu (tipus: prefixos I
sufixos) i flexiu (cal saberlos explicar I posar alguns
exemples).
*
Les paraules compostes: com es formen? Exemples
Re passeu els exercicis.
UNITAT 4 EL PRÍNCEP FELIÇ
QUÈ CAL ESTUDIAR?
LECTURA
*
Llegir la lectura i saberne fer un resum
*
Vocabulari (pàg 99 a 102)
*
Repassar els exercicis que hem fet sobre la lectura (pàg 103104)
GRAMÀTICA: L’ARTICLE
*
Definició d’article
*
Concordança
*
Normes d’apostrofació (cal vigilar l’article femení LA)
*
Contracció: què són les contraccions i casos. (vigilar
l’apostrofació)
*
Què és l’article personal?
*
Usos correctes de l’article neutre EL.
Cal repassar els exercicis fets a casa pàg 110 i 111
ORTOGRAFIA: LA SÍL·LABA
*
Què són els diftongs? Tipus: creixents i decreixents.
*
Quina és la síl·laba tònica? Classificació de les paraules segons
la posició de la tònica: agudes, planes i esdrúixoles.
*
Diferència entre mots polisíl·labs i monosíl·labs.
*
Diferència entre monosíl·labs tònics i àtons.
Heu de saber posar exemples.
Repasseu els exercicis.
TIPUS DE TEXTOS.EL TEXT INSTRUCTIU
*
Definició de text instructiu.
*
Característiques generals: objectiu, emissor, receptor,
llenguatge....( quadre marge dret pàg 114)
*
Saber elaborar un text instructiu partint de les característiques
generals.
TEMPS VERBAL. EL FUTUR
*
Quan usem el futur?
*
Cal saber conjugarlo (models a la pàgina 116)
VOCABULARI DEL PARLEMNE
*
Cal repassar la graella de vocabulari de la pàg 123
Per practicar podeu fer els exercicis de les pàgines 118, 119 i 120.
SOLUCIONS
Pàgina 118. Gramàtica
4.47 Copia les frases següents i omple els buits escrivint de la
manera adequada la combinació que s’indica entre parèntesis.
a) Pel maig m’agradava mirar les papallones que volaven pel jardí.
Voleiaven amunt i avall com acròbates de l’aire.
b) He descobert que els núvols són fills de l’aire i del sol.
c) La família d’en Bernat viu als afores del poble.
d) Pel camí podràs collir flors per als avis.
e) Aquest castell és considerat patrimoni de la humanitat pel seu
valor històric i artístic.
4.48 Escriu frases amb les paraules següents.
Per exemple: acaba de sortir / bany
La Carme acaba de sortir del bany.
Resposta orientativa:
a) es queixava / esquena
El meu pare es queixava de mal d’esquena.
b) torna molt tard / universitat
La meva germana torna molt tard de la universitat.
c) sempre ha de recórrer / amics
Quan es troba amb problemes sempre ha de recórrer als amics.
d) no tornaran fins / estiu que ve
Aquests turistes no tornaran fins a l’estiu que ve.
e) els agrada passejar / avinguda
Als pares els agrada passejar per l’avinguda.
f) a la una sortiran / hotel
Els artistes sortiran de l’hotel a la una.
4.49 La llengua castellana té un article neutre (lo) diferent de la
forma de l’article masculí (el). Fixa’t en les equivalències següents:
Castellà Català
Lo más importante es... El més important és...
Lo que me molesta es... El que em molesta és...
Seguint els models anteriors, tradueix del castellà al català aquestes
frases:
a) Lo más difícil fue salir de la ciudad.
El més difícil va ser sortir de la ciutat.
(La cosa més difícil va ser sortir de la ciutat.)
b) Lo más emocionante del viaje fue la expedición al desierto.
El més emocionant del viatge va ser l’expedició al desert.
(La cosa més emocionant del viatge va ser l’expedició al desert.)
c) La restauración del cuadro ha quedado mejor de lo que esperábamos.
La restauració del quadre ha quedat millor del que esperàvem.
d) Sucedió lo que nos temíamos.
Va succeir el que temíem.
(Passà allò que temíem.) (S’esdevingué tot allò que temíem.)
4.50 Copia les frases següents i omple els buits amb l’article, si
cal. Fixa’t en aquests exemples
Ens vam veure dilluns. → Vol dir dilluns passat.
Ja ens veurem dijous. → Vol dir dijous que ve.
Fa festa el dilluns. → Vol dir cada dilluns.
a) L’especialista de la pell visita el dijous.
b) Vaig anar a cal dermatòleg dijous.
c) Diuen que divendres farem la festa del Carnaval.
d) Treballa de dilluns a dijous: el divendres fa festa.
Pàgina 118. Ortografia
4.51 Classifica les paraules de més avall en dos grups:
a) paraules que tenen una u muda perquè forma part d’un dígraf (dues
lletres que representen un so) com, per exemple, aquesta: resseguir,
banquet, neguit, tomàquet, guerra, aquí, llonguet, aconseguir.
b) paraules que tenen un diftong creixent darrere d’una q o una g com,
per exemple, pasqua o pingüí.
Després encercla els diftongs: quadern, guatlla, llengüeta, aquàtic,
qüestió, piragua, aigüera, llengües.
4.52 Recorda que els grups ia, ie, io, ua, ue i uo formen diftong
creixent (una sola síl·laba) quan es troben darrere d’una vocal
(noia); en canvi, no formen diftong (síl·labes diferents) quan es
troben darrere d’una consonant (mania).
– Separa les síl·labes de les paraules de més avall agrupantles en
dos grups:
a) paraules que tenen diftong creixent: joier, claraboia, estiuejar,
clauer, seient, reial, estiuenc, lleial.
b) paraules que no tenen diftong: persiana, gàbies, estàtua, grua,
fuet, espècie, acció, mensual.
4.53 Recorda que els grups ai, ei, oi, ui, au, eu, iu i ou formen
diftong decreixent (esplai) excepte que la i o la u portin dièresi o
accent (països, país).
– Separa les síl·labes de les paraules que tens a continuació
agrupantles en dos grups:
a) paraules que tenen diftong decreixent: ploure, preveure, descriure,
remei, greuge, heroi, espai, llauna, Pau.
b) paraules que no tenen diftong: diürn, Suïssa, veïnat, suís,
increïble, veí, raïm, Raül, Lluís.
4.54 Agrupa les paraules següents en tres grups:
a) paraules agudes: humit, clavell, verí, mandrós, descans, concurs,
segon, tobogan.
b) paraules planes: telèfon, angines, cactus, tendresa, rèptil,
cérvol, plàtan, oxigen.
c) paraules esdrúixoles: pèrdua, fórmula, història, fàbrica.
4.55 Llegeix en veu alta aquests versos i després digues quines són
les síl·labes tòniques. N’hi ha tres en cada vers excepte en el sisè,
en què n’hi ha dues.
Cançó d’enyorança
Enyoro la vela lleugera,
el còdol blavís i lluent,
la vinya, la cala planera,
el núvol, la boira i el vent;
la corba suau de la platja
i la marinada frescal,
la barca que fuig de l’oratge
i aquell gallaret en el pal.
TOMÀS GARCÉS
4.57 En cada un dels grups següents hi ha una paraula que no hi
encaixa. Trobala i explica el perquè.
Grup 1: pou, riu, cua, trau
cua és l’única paraula de dues síl·labes: cua. Totes les altres tenen
un diftong decreixent.
Grup 2: perpètua, trànsit, glòria, ànsia
trànsit és l’única paraula plana. Totes les altres són esdrúixoles.
Grup 3: països, diürn, qüestió, traïdor
qüestió és l’única en què la dièresi no desfà el diftong: qüestió.
Aquesta dièresi indica que el grup qu no és un dígraf i que la u es
pronuncia.
Grup 4: tren, del, pèl, mà
del és l’únic monosíl·lab àton. Els altres són tònics.
Grup 5: pingüí, guanyar, queixa, quartet
queixa és l’única paraula que té el dígraf qu. Les altres paraules
tenen un diftong creixent. També és l’única paraula plana. Les altres
són agudes.
4.57 Les paraules compostes tenen, en general, dues síl·labes
tòniques. Copia les paraules compostes següents i subratlla les dues
síl·labes tòniques de cada una.
sobretot, obrellaunes, trencaclosques, espantaocells, altaveu,
terratrèmol, filferro, setmesó
sobretot, obrellaunes, trencaclosques, espantaocells,
altaveu, terratrèmol, filferro, setmesó.
4.58 Els adverbis acabats en ment tenen dues síl·labes tòniques (lentament,
ràpidament). En canvi, els noms acabats en ment només en tenen una
(naixement, acolliment). Classifica les paraules següents en
adverbis i noms, i subratlla’n les síl·labes tòniques:.
Noms: aparcament, campament, raonament, suggeriment, pressentiment,
argument.
Adverbis: fredament, últimament, precisament, bàsicament, legítimament,
violentament.
4.59 Copia les paraules següents i separa’n les síl·labes amb un
guionet. Després, classificales en paraules agudes, planes i
esdrúixoles.
semàfor, empremta, angúnia, calaix, grandària, rotllana, fuet,
estalviar, saviesa, embolic, vàlua, bústia
Agudes: calaix, fuet, estalviar, embolic.
Planes: semàfor, empremta, rotllana, saviesa.
Esdrúixoles: angúnia, grandària, vàlua, bústia.
4.60 Digues quins són els monosíl·labs àtons que hi ha en el text
següent.
En arribar al lloc on el ramat havia de pasturar, Néstor descendí del
cavall i li va treure la sella. A poc a poc, el ramat es dispersà pel
prat, cobert de rosada i d’una boirina que s’aixecava lentament a
mesura que el sol arrencava.
LLEÓ TOLSTOI, Història d’un cavall